Aquests conceptes mantenen elements en comú però també tenen aspectes molt diferenciats. Una de les diferències més destacades és per la forma de celebració del matrimoni, que pot celebrar-se de forma religiosa o de forma civil.

En el cas del matrimoni religiós, no pots dur a terme un altre matrimoni de forma religiosa, encara que et divorciïs o separis tret que el tribunal eclesiàstic resolgui la nul·litat d’aquest. També la sentència de nul·litat pot decretar un matrimoni civil si es donen els requisits legals per a això. La nul·litat implica que el matrimoni no hagi existit ni existeixi, encara que si que romandran els efectes jurídics que aquests hagin produït durant la seva vigència (com per exemple la filiació). Tant en una forma com en l’altra de matrimoni, les causes per a comportar a la nul·litat han de ser anteriors a la celebració d’aquest.

També existeixen diferències entre separació i divorci en el matrimoni civil, en el primer el matrimoni només queda en suspensió, i en el segon sí que es dissol definitivament el vincle matrimonial. En principi, és més convenient el divorci perquè ja no fa falta entaular cap altre procediment i sempre existeix la possibilitat de reprendre la relació i restablir la unió matrimonial. La dissolució del vincle matrimonial implica que es pugui dur a terme un altre matrimoni.

El divorci acaba amb algunes obligacions conjugals, per exemple, deixa d’existir l’haver de guardar-se fidelitat, el de la presumpció de paternitat i el de conviure. Una novetat derivada de la publicació de la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es va modificar el Codi Civil i la Llei d’Enjudiciament Civil, és que pots accedir al divorci directament si han transcorregut tres mesos o més des de la celebració del matrimoni.