Retroactivitat clàusula sol

Fa pocs dies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ens va sorprendre amb una sentència que sortia de les previsions esperades declarant la retroactivitat dels efectes de la nul·litat de la clàusula sòl, amb contraposició a la jurisprudència espanyola fixada des de la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 que va limitar els efectes de la sentència, en base al possible perill macroeconòmic que comportaria una aplicació des de la formalització del contracte de préstec hipotecari.

La decisió del Tribunal Suprem va ser criticada pels col·lectius de consumidors i usuaris, ja que aquesta resolució es va dictar, evidentment, influenciada per la pressió dels mercats i no aplicant la nostre normativa legal. Així mateix, no resultava un valor adequat tenir en compte una variable hipotètica de “perill macroeconòmic” en lloc de la realitat econòmica del nostre país.

Per benefici dels consumidors (i per desgràcia dels bancs), la sentència del TJUE se’ns presentà com un premi de loteria anticipat, donades les dates en les que es va dictar. El TJUE es va desmarcar d’aquesta línia jurisprudencial, essent més proper al informe que va emetre la Comissió Europea el 13 de juliol de 2015, considerant que la sentència del nostre Tribunal Suprem ofereix una protecció incompleta i insuficient dels drets dels consumidors, amb contraposició de la Directiva Europea 93/13. En conseqüència, la clàusula declarada com abusiva mai ha existit, de forma que no pot tenir CAP EFECTE en el consumidor, havent de restablir la situació de fet i de dret del consumidor. D’acord amb el TJUE, els articles valorats per determinar la decisió són normes imperatives, a on hi queda afectat l’interès públic que és la protecció dels consumidors, de tal manera que la funció del Jutge nacional és senzillament NO APLICAR la clàusula abusiva sense estar facultat per modificar-ne el contingut de la mateixa.

La sentència del TJUE no només concorda amb el dret de la Unió Europea, sinó també amb el dret intern espanyol. La legislació nacional ja reconeix un sol efecte per la nul·litat de ple dret de clàusules, la seva inexistència; però també el Reial Decret Legislatiu de 16 de novembre de 2007 per el que s’aprova el text refós de la Llei General per la Defensa de Consumidors i Usuaris, i d’altres lleis complementàries, reconeix el mateix efecte a la nul·litat. Es tracta de normes imperatives, en que les parts no en poden disposar en contra d’elles tot i figurar en un contracte vàlid, i això es degut a la desigualtat existent entre aquests tipus de contractacions a on el consumidor es troba, evidentment, en una situació d’inferioritat. La mateixa Constitució Espanyola, en el seu article 51.1, imposa als poders públics el deure de servir i protegir als consumidors. Tanmateix, cal a dir que en cap cas la jurisprudència pot contrariar a la llei, norma jurídica en la que és fonamenta l’estat de dret, sinó que la seva funció és la de  complementar l’ordenament jurídic i, en tot cas, ha de consistir en una mera interpretació o aplicació de la norma.

Podem afegir que, arrel de la decisió del TJUE, el Consell de Ministres ha anunciat aprovar un codi de bones pràctiques dirigida a les entitats financeres per tal que, de caràcter voluntari, retornin els diners cobrats indegudament per les clàusules sol. Tot això està sent criticat pels col·lectius de consumidors que intueixen nous enganys i fraus per part del sector financer, ja que aquests tipus de mesures ja s’han aplicat amb anterioritat i el resultat ha estat nefast.

Però, totes les clàusules sòl són abusives?

 

Abusivitat de la clàusula sòl.

No tota clàusula sòl és abusiva. Per a que pugui declarar-se la seva abusivitat, el nostre Tribunal Suprem exigeix que estiguem davant d’una clàusula que no compleixi amb els requisits legals de transparència. En aquest sentit, la llei diferència entre la transparència formal, que necessita de redacció concreta, clara i senzilla, que a més a més ha de ser accessible i llegible; i material, on és necessari que es transmeti la vertadera importància de la clàusula al consumidor o usuari.

Així, doncs, podem considerar que no compleixen amb aquests requisits, i que per tant s’han de considerar abusives les següents clàusules:

  1. Clàusula sòl integrada en un mateix apartat del contracte juntament amb altres qüestions relacionades amb el tipus d’interès a aplicar, distorsionant els seus efectes reals i importància.
  2. Clàusula sòl a la que se li dóna poca importància, desconeixent el consumidor o usuari les conseqüències que comportarà aquesta condició en el contracte.
  3. Gran desproporció entre el límit superior i l’inferior.

Cal afegir, que s’ha de tenir en compte que les clàusules sòl no són les úniques que es poden considerar abusives.

 

Altres clàusules abusives.

La clàusula sòl no es troba sola en la qualificació d’abusivitat, essent moltes altres les que poden ser excloses en l’aplicació del préstec hipotecari i que beneficiarien així al consumidor. Aquest és el cas de les més conegudes, la clàusula del venciment anticipat per l’impagament de menys de tres mensualitats de les quotes o d’un interès de demora superior al triple de l’interès legal del diner; també hem d’afegir les aproximacions a l’alça del tipus d’interès, així com la clàusula de les despeses del préstec hipotecari que el Tribunal Suprem va considerar abusiva en la seva sentència 705/2015.

El tipus de despeses a les que fa referència la resolució es poden sintetitzar de la següent forma:

  • Atribució al consumidor del pagament dels tributs en els que la llei disposi que el subjecte passiu és l’empresari o professional.
  • La imposició al consumidor del pagament de les despeses de documentació, notaris i de caràcter registral.
  • Els derivats de l’incompliment, per part del consumidor, de l’obligació de pagament.
  • L’obligació de pagament per part del consumidor dels errors administratius o de gestió que no li siguin imputables.
  • Les despeses processals que s’adjudiquin al consumidor, atès que aquestes depenen del criteri del venciment.

 

Panorama actual espanyol.

El Tribunal Suprem ha anunciat que emetrà una resolució en la que s’integrarà la sentència del TJUE per tal que els jutjats d’instàncies inferiors comencin a adequar els seus pronunciaments; per tant, en la actualitat, el panorama jurisprudencial és favorable a un major benefici pels drets dels consumidors, essent ara el moment més idoni per buscar assessorament jurídic amb un Advocat i fer valer els seus drets front les entitats financeres amb les que s’hagi contractat el préstec hipotecari.