El Legislador estatal ha impulsat la reforma del sistema de protecció de la infància i l’adolescència amb l’aprovació de la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol y la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció de la infància i de l’adolescència.

L’objecte d’aquestes reformes es la millor protecció jurídica de la infància i l’adolescència que va quedar obsoleta en l’anterior Llei Orgànica de l’any 1996. Els punts més importants on incideix la reforma fan referència (1) en concretar i establir que s’ha d’entendre per “interès superior del menor” concepte jurídic indeterminat que era utilitzat de forma indiscriminada sense un criteri clar del seu contingut; (2) s’estableixen “els deures dels menors” al ser considerats, com no podia ser d’altre manera com a ciutadans amb els seus deures i drets corresponents; (3) com a conseqüència de ser considerat un ciutadà li correspon el dret a ser escoltat; (4) reformes de les institucions de protecció a la infància i l’adolescència; (5) reformes en matèria d’adopció; i finalment, (6) l’adopció de mesures en matèria de violència contra els menors.

Aquest últim punt, la violència contra els menors, entesa en sentit ampli tant física com psíquica dona resposta a una problemàtica, per desgràcia real i massa quotidiana. Feliçment el legislador no ha optat per la solució fàcil i populista d’augmentar les eventuals penes als maltractadors doncs els mitjans de comunicació ens alarmen amb nous casos d’abusos a menors en que la repressió punitiva no hi posa fre. En els casos de violència contra els menors i en molts altres àmbits, buscar una solució al problema un cop la víctima ha patit l’agressió ens pot satisfer parcialment pel càstig penal a que sigui condemnat l’autor dels fets, en general anys de presó. Tanmateix, la víctima, el menor agredit, mai es veurà totalment rescabalat del seu patiment i probablement arrossegarà durant tota la seva vida les seqüeles de l’agressió que va patir.

Així doncs, celebro la iniciativa legislativa, no tot han de ser critiques als nostres polítics, de crear un Registre Central de Delinqüents Sexuals, per tal d’inscriure la identitat i el perfil genètic d’ADN de les persones condemnades amb sentencia ferma (que no sospitoses) per delictes contra la llibertat e indemnitat sexual, tràfic de persones o explotació de menors.

Cal dir que la informació no serà pública de forma que només podrà ser consultat el registre per part dels Jutges, la Fiscalia i la Policia Judicial en les seves tasques d’investigació i prevenció d’aquest tipus de delictes. Crec que amb aquesta limitació es salvaguarda de forma raonable la intimitat de les persones inscrites i alhora es permet fer-ne un ús marcadament preventiu.

Les persones que desitgin treballar amb menors, com podrien ser entrenadors d’esports de menors, monitors de colònies, etc. tindran l’obligació de presentar un certificat negatiu de la seva inscripció en el registre per poder optar al lloc de treball. Aquesta mesura intenta posar remei abans de la producció del dany al vetar e identificar a potencials delinqüents en que el seu objectiu és un col·lectiu molt vulnerable.

Aquest requisit és merament administratiu, provocarà la renúncia de determinades persones que volien treballar amb contacte amb menors i que, en el cas de produir-se la comissió del delicte, facilitarà la identificació i condemna del seu autor.