El Legislador estatal ha impulsat la reforma del sistema de protecció de la infància i l’adolescència amb l’aprovació de la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol i la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció de la infància i de l’adolescència.

L’objecte d’aquestes reformes és la millor protecció jurídica de la infància i l’adolescència que va quedar obsoleta en l’anterior Llei orgànica de 1996. Els punts més importants on incideix la reforma fan referència (1) a concretar i establir que ha d’entendre’s per “interès superior del menor” concepte jurídic indeterminat que era utilitzat de manera indiscriminada sense un criteri clar del seu contingut; (2) s’estableixen “els deures dels menors” en ser considerats, com no podia ser d’una altra manera com a ciutadans amb els seus deures i drets corresponents; (3) a conseqüència de ser considerat un ciutadà li correspon el dret a ser escoltat; (4) reformes de les institucions de protecció a la infància i l’adolescència; (5) reformes en matèria d’adopció; i finalment, (6) l’adopció de mesures en matèria de violència contra els menors.

Aquest últim punt, la violència contra els menors, entesa en sentit ampli tant física com psíquica dona resposta a una problemàtica, per desgràcia real i massa quotidiana. Feliçment el legislador no ha optat per la solució fàcil i populista d’augmentar les eventuals penes als maltractadors perquè els mitjans de comunicació ens alarmen amb nous casos d’abusos a menors en què la repressió punitiva no posa fre. En els casos de violència contra els menors i en molts altres àmbits, buscar una solució al problema una vegada que la víctima ha sofert l’agressió pot satisfer parcialment pel càstig penal a què sigui condemnat l’autor dels fets, en general anys de presó . No obstant això, la víctima, el menor agredit, mai es veurà totalment rescabalat del seu sofriment i probablement arrossegarà durant tota la seva vida les seqüeles de l’agressió que va sofrir.

Així doncs, celebro la iniciativa legislativa, no tot han de ser critiques als nostres polítics, de crear un Registre Central de Delinqüents Sexuals, per a inscriure la identitat i el perfil genètic d’ADN de les persones condemnades amb sentència ferma (que no sospitoses) per delictes contra la llibertat i indemnitat sexual, tràfic de persones o explotació de menors.
Cal dir que la informació no serà pública de manera que només podrà ser consultat el registre per part dels Jutges, la Fiscalia i la Policia Judicial en les seves tasques de recerca i prevenció d’aquesta mena de delictes. Crec que amb aquesta limitació se salvaguarda de manera raonable la intimitat de les persones inscrites al mateix temps que es permet fer un ús marcadament preventiu.
Les persones que desitgin treballar amb menors, com podrien ser entrenadors d’esports de menors, monitors de colònies, etc. tindran l’obligació de presentar un certificat negatiu de la seva inscripció en el registre per a poder optar al lloc de treball. Aquesta mesura intenta posar remei abans de la producció del mal en vetar i identificar a potencials delinqüents en què el seu objectiu és un col·lectiu molt vulnerable.
Aquest requisit és merament administratiu, provocarà la renúncia de determinades persones que volien treballar amb contacte amb menors i que, en el cas de produir-se la comissió del delicte, facilitarà la identificació i condemna del seu autor.