Retroactivitat cl脿usula sol

Fa a penes uns dies, el Tribunal de Just铆cia de la Uni贸 Europea (TJUE)聽ens sorprenia amb una sent猫ncia que s’escapava de les previsions esperades declarant la retroactivitat dels efectes de la nul路litat de la cl脿usula sol, contraposant-se aix铆 a la jurisprud猫ncia espanyola fixada des de la Sent猫ncia del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 que va limitar els efectes la nul路litat a la data de la sent猫ncia, sobre la base del possible perill macroecon貌mic que comportaria una aplicaci贸 des de la formalitzaci贸 del contracte de pr茅stec hipotecari.

La decisi贸 del Tribunal Suprem havia estat criticada pels col路lectius de consumidors i usuaris, ja que aquesta resoluci贸 s’havia dictat, evidentment, influenciada per la pressi贸 dels mercats i no aplicant la nostra norma legal. Aix铆 mateix, no resultava un valor adequat tenir en compte una variable hipot猫tica de 鈥減erill macroecon貌mic鈥, en comptes de la realitat econ貌mica del nostre pa铆s.
Per a benefici dels consumidors (i per a desgr脿cia dels bancs), i fins i tot prenent-se com un premi de loteria anticipada, donades les dates en les quals es va dictar la sent猫ncia, el TJUE es va desmarcar d’aquesta l铆nia jurisprudencial, sent m茅s af铆 a l’informe que va emetre la Comissi贸 Europea el 13 de juliol de 2015, considerant que la sent猫ncia del nostre Tribunal Suprem ofereix una protecci贸 incompleta i insuficient dels drets dels consumidors, contraposant-se a la Directiva Europea 93/13. En conseq眉猫ncia, la cl脿usula declarada com a abusiva mai ha existit, per la qual cosa no pot tenir CAP efecte en el consumidor, havent-se de restablir la situaci贸 de fet i de dret del consumidor. D’acord amb el TJUE, els articles valorats per a determinar la fallada s贸n normes imperatives, on s’afecta l’inter猫s p煤blic que 茅s la protecci贸 dels consumidors, per la qual cosa la funci贸 del jutge nacional 茅s 煤nicament NO APLICAR la cl脿usula abusiva sense estar facultat per a modificar el contingut d’aquesta.

La sent猫ncia del TJUE no sols 茅s conforme amb el dret de la Uni贸 Europea, sin贸 tamb茅 amb el nostre dret intern espanyol. La nostra legislaci贸 nacional ja reconeix un nom茅s efecte per a la nul路litat de ple dret de cl脿usules, la seva inexist猫ncia; per貌 tamb茅 el Reial decret legislatiu de 16 de novembre de 2007 pel qual s’aprova el text ref贸s de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complement脿ries reconeix el mateix efecte a la nul路litat. Es tracta de normes imperatives, que les parts no poden disposar en contra d’elles fins i tot en un contracte v脿lid, i aix貌 ho 茅s degut a la desigualtat existent en aquesta mena de contractacions on el consumidor es troba, evidentment, en una situaci贸 d’inferioritat pel qual fins i tot l’art. 51.1 de la Constituci贸 Espanyola imposa als poders p煤blics el deure de vetllar i protegir-los. En cap cas la jurisprud猫ncia pot contrariar la llei, norma jur铆dica en la qual es basa un Estat de Dret, mentre que la jurisprud猫ncia complementa l’ordenament jur铆dic i, en tot cas, ha de consistir en una mera interpretaci贸 o aplicaci贸 de la norma.

Cal afegir que, arran de la decisi贸 del TJUE, el Consell de Ministres a anunciat aprovar un codi de bones pr脿ctiques perqu猫 les entitats financeres, de manera volunt脿ria, retornin els diners cobrats indegudament per les cl脿usules sol, la qual cosa est脿 sent criticat pels col路lectius de consumidors que preveuen nous enganys i fraus per part del sector financer, tenint aquest tipus de mesures que s’han aplicat amb anterioritat efectes miserables. Per貌, totes les cl脿usules sol s贸n abusives?

Abusivitat de la cl脿usula sol

No tota cl脿usula sol 茅s abusiva, perqu猫 pugui declarar-se la聽abusividad, el nostre Tribunal Suprem exigeix que estiguem davant una cl脿usula que no compleixi amb els requisits de transpar猫ncia establerts en la normativa. En aquest sentit, la llei diferencia entre la transpar猫ncia formal, que requereix de redacci贸 concreta, clara i senzilla, que a m茅s ha de ser accessible i llegible; i material, on 茅s necessari que es comprengui la veritable import脿ncia de la cl脿usula per part del consumidor o usuari.
Aix铆 doncs, podem indicar que no compleixen amb aquests requisits i que han de considerar-se abusives les seg眉ents cl脿usules:

1. Cl脿usula sol integrada en un mateix apartat del contracte juntament amb altres q眉estions relatives al tipus d’inter猫s a aplicar, distorsionant el seu veritable abast i import脿ncia.
2. Cl脿usula sol a la qual es dona poca import脿ncia, desconeixent el consumidor o usuari les conseq眉猫ncies que comportar脿 aquesta condici贸 en el contracte.
3. Desproporci贸 palesa entre el l铆mit superior i l’inferior. A m茅s, cal tenir en compte que no 煤nicament les cl脿usules sol s贸n abusives.

La cl脿usula sol no es troba sola en la qualificaci贸 de聽abusividad, sent moltes altres les que poden ser excloses en l’aplicaci贸 del pr茅stec hipotecari i que beneficiarien aix铆 al consumidor. Tal 茅s el cas de les m茅s conegudes, la cl脿usula del venciment anticipat de menys de tres mensualitats de pagament o de l’inter猫s de demora superior al triple de l’inter猫s legal dels diners; tamb茅 hem d’afegir els arrodoniments del tipus d’inter猫s, aix铆 com la cl脿usula de despeses del pr茅stec hipotecari que el Tribunal Suprem va considerar
abusius en la seva Sent猫ncia 705/2015. El tipus de despeses als quals la resoluci贸 fa refer猫ncia podem
sintetitzar-los de la seg眉ent manera:

  • L’atribuci贸 al consumidor del pagament dels tributs en els quals la llei disposi que el subjecte passiu 茅s l’empresari o professional.
  • La imposici贸 al consumidor del pagament de les despeses de documentaci贸, notaris i de car脿cter registral.
  • Els derivats de l’incompliment, per part del consumidor, de l’obligaci贸 de pagament.
  • Obligaci贸 de pagament per part del consumidor dels errors administratius o de gesti贸 que no li
    siguin imputables.
  • Les despeses processals que s’atribueixin al consumidor, ja que aquests depenen del criteri del venciment..

Panorama actual espanyol

El Tribunal Suprem ha anunciat que emetr脿 una resoluci贸 en la qual integri la sent猫ncia del TJUE, perqu猫 els jutjats d’inst脿ncies inferiors comencin a adequar les seves fallades, per la qual cosa, en l’actualitat, el panorama jurisprudencial 茅s procliu a un major benefici per part dels drets dels consumidors, sent ara el moment m茅s idoni per a buscar assessorament jur铆dic amb un Advocat i fer valer els seus drets enfront de les entitats financeres amb les quals es tingui contractat el pr茅stec hipotecari.